El primer model, de provisió interna d’aquests serveis, ha estat minoritari. L'opció més habitual ha estat el segon model, també anomenat d’outsourcing global. Aquest model, però, en molts casos ha fallat per culpa de les dificultats que comporta el desplegament dels serveis en un territori concret, del qual sovint es desconeixen les especificitats tecnològiques, econòmiques, culturals i socials.

Gràcies a l’experiència acumulada, actualment tenim l’oportunitat de millorar la situació mitjançant la introducció, en aquests marcs globals, dels proveïdors locals de serveis TIC. Aquests proveïdors poden ajudar a resoldre les dificultats provocades per les especificitats locals, alhora que intenten donar resposta al repte que suposa l'adequació als requisits de prestació global del servei que volen les empreses clients i reben en d’altres localitzacions.

Al voltant d’aquesta idea, val la pena de debatre fins a quin punt ens trobem davant del que podem anomenar glocalització de serveis TIC, d'una manera anàloga a com s’ha usat aquest neologisme en altres àmbits: per exemple, en àmbits culturals i de medi ambient (global + local, "pensar globalment, actuar localment") o en àmbits tecnològics (disseny i desenvolupament local, per usuaris d’arreu del món). Així, podem pensar la glocalització de serveis TIC com una possible alternativa a l'outsourcing global: a partir de necessitats i requisits globals, serveis proveïts per proveïdors locals, amb pràctiques estandarditzades i acceptables globalment, i amb mecanismes de coordinació entre els diversos proveïdors locals del mateix client.

L’objectiu principal d’aquesta jornada és reflexionar i debatre sobre aquests temes, així com sobre les possibles vies d’experimentació i de solució que es presenten en el marc dels nous escenaris tecnològics i des del punt de vista professional i acadèmic.